El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha concedit 7.150 € pel projecte de Descripció i digitalització dels protocols notarials de l’escrivania comuna de la ciutat de Tarragona (segles XV-XIX).

El projecte permetrà la descripció i digitalització de 111 unitats documentals distribuides en les següents sèries documentals; 80 volums de Liber notularum (X-XIX), 2 volums d’àpoques (XV), 2olums de capítols matrimonials (XV), 5 volums d’àpoques (XV-XVI), 7 volums de procures (XV-XVI), 5 volums de testaments (XV-XVI), 7 volums de la ciutat (XV-XVI) i 3 volums de censals (XV-XVI).

Des de la restauració eclesiàstica i la repoblació efectives de la ciutat i el territori de Tarragona, la seva jurisdicció restà en mans dels arquebisbes i de la casa comtal de Barcelona. Els drets respectius d’ambdues parts es fiaren amb la concòrdia Ad Notitiam (1151) per la qual l’arquebisbe Bernat Tort va infeudar la ciutat al comte Ramon Berenguer IV, i, especialment, amb la concòrdia Ad prenem de 1173, entre Alfons I i Guillem de Torroja, que establí el sistema de cogovern o condomini sobre la ciutat de Tarragona. Tanmateix, l’autoritat eclesiàstica tingué un major relleu en l’administració i govern de la ciutat, doncs, entre altres prerrogatives li corresponia la creació de notaris i escrivans.
Entre les diverses escrivanies que existien a la ciutat hem de destacar l’escrivania comuna que era l’única a la ciutat que tenia la facultat d’estendre els contractes en pública forma. Aquesta era propietat de l’arquebisbe.